Amb els meus diners, no

Banca ètica i responsabilitat ciutadana

Els dipòsits totals ingressats a les entitats financeres que operen a Espanya ascendien, al tancament del 2005, a 910.445 milions d’euros, 187.117 milions més que dotze mesos abans. Aquests són els diners que ciutadans i organitzacions deixem dipositats a les entitats financeres a l’espera d’utilitzar-los en algun moment. I aquests són els diners dels quals disposen, després de les corresponents reserves legals, aquestes entitats per a desenvolupar la seva activitat creditícia.

L’impacte social que produeix aquesta transacció monetària és espectacular. També ho són les seves conseqüències. La selecció, per part de les entitats financeres, de la destinació d’aquests ingents fluxos de diners és possiblement un dels mecanismes que més influeix en la configuració de les nostres societats. No podem oblidar que, a diferència de la resta d’activitats que ens trobem en l’esfera econòmica, el producte ofert, en aquest cas, és precisament el propi diner, que és, al seu torn, pràcticament l’únic mitjà que s’utilitza per a valorar i permetre tots els intercanvis que es produeixen en aquesta esfera.

El valor dels diners

Pensem, per tant, un moment en el paper dels diners en les nostres societats. Potser ens hi ajudarà una pregunta: qui s’emportaria diners, a una illa deserta? Segur que preferiríem companyia, lectura, o qualsevol altre bé material que ens produís un benestar directe, en fer-ne ús. Això és degut al fet que els diners només tenen un valor de representació, un valor com a mitjà d’intercanvi, i, com a tal mitjà, esdevenen molt útils. Malgrat això, la manera com adquirir, conservar o emprar els diners, és segurament la idea que més temps ocupa el nostre pensament al llarg de tota la nostra vida. Si més no, per a la immensa majoria que no disposem dels diners d’una forma il·limitada i incondicional.

La importància i utilitat dels diners com a únic mitjà d’intercanvi que el mercat reconeix per a regular les transaccions, ens enfronta d’immediat a qüestions molt importants. Una d’especialment greu, per les conseqüències que comporta, és la diferència entre el valor i el preu de les coses intercanviades. La lògica del mercat condueix a fixar un preu determinat a tot producte o servei que hi concorren mitjançant els mecanismes de l’oferta i la demanda, però això s’esdevé totalment d’esquena al valor social que el producte o servei puguin tenir. El valor social no és una dada que el mercat tingui en consideració.

Per a il·lustrar aquesta diferència, pensem en el nostre eixelebrat mercat immobiliari. Un equilibri socialment just hauria de conduir a facilitar l’accés universal a l’habitatge, declarat formalment “un dret humà”. Contràriament, el mercat anima a la compra i venda o a l’acumulació, segons les circumstàncies d’aquest mercat, la qual cosa condueix, en molts casos, a un increment ràpid i constant dels preus. Enfront d’aquest bé social concret (l’habitatge), les entitats financeres ofereixen préstecs hipotecaris que ens mantenen endeutats tota la nostra vida. Responen, des de la seva lògica, al problema del preu de l’habitatge, donant l’esquena al seu valor social.

Hi ha molts exemples d’aquest conflicte entre valor social i preu. L’habitatge n’és un. La qüestió de l’accés al treball n’és un altre que, avui dia, presenta matisos molt importants en les nostres societats. Resulta cada vegada més freqüent trobar-nos amb entitats financeres que han engegat iniciatives que ofereixen microcrèdits a persones (immigrants en la seva gran majoria) perquè emprenguin petits projectes d’autoocupació. Se’ls ofereixen, com a solució, diners per a comprar o llogar algun equipament que permeti engegar el projecte microempresarial sense tenir en compte que aquestes persones necessiten, a més, d’altres béns socials bàsics, com poden ser xarxes de relació, idioma o habitatge, sense els quals és pràcticament impossible que puguin desenvolupar aquest projecte. El problema s’aïlla, se li assigna un preu, i els diners cobreixen aquest preu.

Banca i Responsabilitat Ciutadana

L’activitat creditícia i inversora de la banca enclou eleccions que en cap cas poden ser relegades únicament a l’esfera dels interessos privats de cadascú. Decisions com: a qui fer un préstec i a qui no, o en quines empreses, sectors i àrees geogràfiques invertir, condicionen de forma radical l’estructura de les nostres societats i el destí de moltes persones, i, per tant, reclama la responsabilitat de tots els agents implicats. Però no només de les pròpies entitats. Girem els ulls vers aquests ciutadans (estalviadors i accionistes) i fem front a la nostra responsabilitat. Parlem una estona de nosaltres, més que de les entitats d’intermediació financera.

En utilitzar els serveis d’una entitat financera, els nostres calerons s’uneixen a un formidable corrent de persones que, com nosaltres, utilitzen aquests mateixos serveis o tenen petits paquets d’accions d’aquestes entitats. Ben cert, que les nostres opcions financeres són legals, socialment normalitzades... però són justes? Sé allò que el meu banc fa amb els meus diners? Quin valor li dono a uns dividends obtinguts invertint aquí o allà? Estic disposat a tancar els ulls, amb tal que es maximitzi l’interès del meu dipòsit, el dividend anual, en el valor de les meves accions?

És cert que sovint estem disposats a assumir, amb convenciment, la nostra responsabilitat cívica, però, malgrat això, també aquí és difícil posar-se d’acord en l’aportació de cadascú per a l’acompliment d’aquest “deure”. Els dubtes entelen el procés d’assumpció de la nostra responsabilitat envers els altres, sigui perquè percebem l’esterilitat de l’acció individual, sigui perquè ens tornem escèptics davant la manca d’alternatives. És possible plantejar altres models que reconeguin el valor social del crèdit i responguin a les inquietuds d’aquelles persones i organitzacions que vulguin dir: “amb els meus diners, no”?

Banca Ètica Ciutadana: intermediació financera al servei de la justícia

Les iniciatives conegudes com a “Banca Ètica” han anat tractant d’oferir, en els darrers temps, respostes afirmatives a aquesta última pregunta. Un bon nombre d’elles ho estan fent, de força anys ençà, des de les seves especificitats i estils propis. D’entre tot aquest univers de respostes, necessàriament divers i canviant, tractarem de descriure els pilars bàsics sobre els quals pot assentar-se un model de “Banca Ètica Ciutadana”. Es tracta d’una proposta d’intermediació financera alternativa que, operant dintre dels nostres mercats, intenti rescatar el valor social dels diners al servei de la justícia i recollir les aspiracions de totes aquelles persones que vulguin dir: “amb els meus diners, no”.

Primer pilar: crèdit al servei de la justícia

La vocació de transformació social mitjançant el crèdit suposa el primer pilar sobre el qual assentar un projecte de Banca Ètica Ciutadana. Seguint un criteri que podríem considerar “regeneratiu” o “inclusiu”, aquest model declara el seu compromís per a adreçar la seva activitat creditícia, de forma prioritària, vers aquells col·lectius que es troben en situació, o risc, d’exclusió social. No existeix, en aquesta autorestricció, una anàlisi ètica de la resta de necessitats o projectes als quals es pot donar suport mitjançant el crèdit. L’aproximació és positiva, inclusiva. Surt a la recerca d’aquests col·lectius i els situa en el mateix cor del projecte financer. D’aquesta manera, la cooperació al desenvolupament dels països empobrits del sud del món, la inserció social de col·lectius en situació, o risc, d’exclusió de les nostres societats del nord i els projectes que promouen la sostenibilitat mediambiental, constitueixen els àmbits prioritaris de finançament. Aquests són els “clients preferents” del projecte.

Conscients que el suport financer és un element més en el compromís de suport a les persones desfavorides i a les entitats que treballen amb i per a elles, la intervenció financera, tal com aquí s’entén, no pot realitzar- se al marge d’altres tipus d’intervencions que aquests col·lectius preferents necessiten. Com hem anat repetint, les necessitats d’habitatge o de treball, claus en tot procés d’inserció social, necessiten respostes que no poden ser reduïdes a una mera aportació monetària mitjançant el crèdit. El suport financer (que, no ho oblidem, “només” ofereix diners a crèdit) no pot desenvolupar- se al marge d’altres tipus d’intervencions. Això ens duu al segon pilar del projecte de Banca Ètica Ciutadana.

Segon pilar: des de les xarxes civiles

Ser conscients del paper dels diners, en les nostres societats, i del compromís per a respondre a les necessitats dels col·lectius desfavorits condueix directament a donar suport, a un projecte d’aquest tipus, precisament en aquestes xarxes d’intervenció que ja estan treballant per a la construcció de societats més justes. Convé aclarir que aquesta opció no és estratègica, ni està basada en raons històriques o d’oportunitat, sinó en la convicció que, la clau d’un projecte integral i significatiu de transformació, rau en l’acompanyament del suport financer amb altres tipus de respostes a les necessitats de les persones en situació o risc d’exclusió.

La Banca Ètica Ciutadana s’ancora i ve a reforçar aquest teixit civil que alguns reconeixen, en sentit ampli, com a “Tercer Sector”, però que, des del tipus d’implicació que estem plantejant, podríem considerar- lo, més aviat, com a “Capital Social”, organitzacions de caràcter no lucratiu que projecten la seva actuació a l’exterior, amb l’objectiu, no sols de transformar aquesta societat injusta, sinó de fer-la més justa. Un capital social que, notem-ho, pot veure’s reforçat per la Banca Ètica Ciutadana, en la mesura que, aquesta, afegeix, als àmbits de relació ja existents en aquestes xarxes, el de les relacions econòmiques, àmbit en el qual es pretén fer-hi emergir aspectes ètics absolutament bandejats, com la cooperació.

Voler participar en un projecte en construcció centrat en les persones desfavorides i les entitats que treballen al seu favor. Fer les coses d’una altra manera, en l’àmbit de la intermediació financera. Aquest és l’estímul que convoca persones i xarxes socials, i no pas la revaloració de les seves accions o els dividends que amb elles es puguin obtenir. El benefici econòmic dels titulars legals no és la força motriu del projecte. No condiciona les seves estratègies ni les seves prioritats. Per això, el seu caràcter essencialment no lucratiu és el seu tercer pilar.

Tercer pilar: caràcter no lucratiu

Probablement, la declaració que els objectius de la Banca Ètica Ciutadana són promoure, mitjançant el crèdit, societats més justes i mobilitzar l’estalvi responsable, hagi fet saltar alguna alarma. Fins i tot, notables textos sobre Banca Ètica es veuen obligats a modular aquesta afirmació afegint un tercer objectiu: la rendibilitat econòmica.

En continuïtat amb l’exposat a la primera part del text, l’enfocament de la Banca Ètica Ciutadana és ben distint. Resulta obvi que cal un equilibri entre ingressos i despeses, una gestió econòmica responsable, la inversió en modernització,… Però, entorn del projecte, no existeix cap grup (clients, socis, proveïdors, treballadors, voluntaris...) que estigui interessat a obtenir excedents econòmics que li reportin un benefici directe. El seu caràcter essencialment no lucratiu es justifica, com ja s’ha apuntat, prioritzant, enfront de l’interès mercantil, el valor social dels diners com a eix central de transformació social.

Cristina de la Cruz - Peru Sasia

Projecte Fiare

Aquest és un camí per a instrumentalitzar la nostra intervenció com a ciutadans responsables en l’àmbit de la intermediació financera. En el llenguatge de les entitats financeres, el “passiu” és l’estalvi, condició que no s’ha de traslladar necessàriament als subjectes estalviadors. Els qui proveïm els diners necessaris perquè les entitats financeres desenvolupin la seva activitat tenim dret a conèixer i influir en la manera com aquesta activitat es duu a terme. No comença ja a ser hora de dir: “amb els meus diners, no”?

Fiare, proposta de diverses xarxes socials (www.fiare.org)

Banca Popolare Etica (www.bancaetica.com) / Federación de Bancos Éticos y Alternativos (www.febea.org) / Fets - Finançament Ètic i Solidari (www.fets.org) / Coop57 (www.coop57.coop)

© Cristianisme i Justícia - Roger de Llúria 13 - 08010 Barcelona
T: 93 317 23 38 - Fax: 93 317 10 94 - info@espinal.com - www.fespinal.com
Octubre 2006.