Tempesta en un vas d'aigua

(Què va dir el Papa als bisbes espanyols)

El discurs del papa a un grup de bisbes espanyols el passat 14 de gener va suscitar en els mitjans de comunicació unes reaccions desmesurades, tant per part dels qui estaven a favor com dels que estaven en contra. Ambdós coincidien només en un punt: a presentar-ho com una dura crítica al govern del senyor Zapatero i un aval al passat govern del PP. Es deia que el papa havia parlat fins i tot a favor del pla hidrològic, de la religió obligatòria a les escoles i contra les unions i adopció de parelles homosexuals...

A vegades és bo reexaminar les ferides quan ja no estan inflamades, i repassar les nostres reaccions quan ja no estem sota els efectes de la falta de serenitat, de l'entusiasme o la còlera.

1. Aspectes formals importants

Abans d'entrar en continguts, convindria aclarir que, en general, unes paraules del papa en contextos com el que comentem no haurien de merèixer tanta atenció dels MCS: tothom sap que aquest tipus de discursos d'altes personalitats públiques se li donen fets al papa (o al rei) per un grup de suposats experts. Aquesta observació té més valor quan es tracta d'un papa a qui tots hem pogut veure víctima d'una malaltia degenerativa, mantingut artificialment i ja gairebé incapaç d'exercir la seva comesa. Però, encara que no fos així, hi ha certa obligació de saber quin valor tenen les paraules de dignataris eclesiàstics segons el context en què són pronunciades. Quan els mitjans descuiden aquesta obligació no fan més que subministrar mites a una societat que es considera major d'edat, però que està enormement necessitada d'ells.

2. Continguts

Però fins i tot prescindint d'aquestes consideracions formals, i atenint-nos als continguts, veus vaticanes es van limitar a dir, davant les reaccions provocades pel discurs que comentem: "abans llegeixin el que ha dit el papa". Hem volgut atendre a aquesta observació, i hem trobat el següent:

2.1. "En... les regions on exerciu la caritat pastoral guiant al Poble de Déu, han canviat moltes coses en l'àmbit social, econòmic i també religiós, donant pas de vegades a la indiferència religiosa i a un cert relativisme moral, que influeixen en la pràctica cristiana i que afecta consegüentment les estructures socials mateixes.

Algunes zones viuen en l'abundància mentre altres tenen greus carències. A vegades, el que van ser fonts de riquesa en temps anteriors -per exemple, la producció minera i siderúrgica, la construcció naval, diverses empreses- pateixen un cert declivi davant el qual fa falta mantenir l'esperança. En algunes parts es viu la confrontació social per un recurs natural, l'aigua; sent aquesta un bé comú no es pot malgastar ni oblidar el deure solidari de compartir el seu ús. Les riqueses no poden ser monopoli dels qui disposen d'elles, ni la desesperació o l'aversió poden justificar certes accions incontrolades dels qui no les tenen."

El primer paràgraf resulta bastant tòpic en el discurs eclesiàstic actual i no creiem que pugui sorprendre a ningú. El segon intenta enumerar la sèrie de problemes socials que afecten les regions els bisbes de les quals efectuaven aquella visita (Aragó, Astúries, País Basc, Castella-La Manxa...). En aquest context, és una deformació dir que el papa va parlar del Pla Hidrològic Nacional. L'aigua és enumerada al costat d'altres al·lusions com la mineria o les drassanes. I d'ella només es diuen tres coses: que és un bé comú, que no se la pot malgastar i que hi ha un deure solidari de compartir-la. Són tres principis d'una generalitat tal, que ningú pot estar-hi en contra. Veure en ells una defensa del PHN només pot ser fruit d'un fonamentalisme, sigui clerical o anticlerical. Des del nostre Centre vam criticar en el seu moment el PHN i una de les nostres raons era la sospita que, sota la capa de la solidaritat, s'afavoria un malbaratament de l'aigua, que podia ser dedicada no a regadiu, sinó a fomentar la indústria dels camps de (mini)golf que, en tot el sud-est del Mediterrani, s'està convertint en reclam per atreure un turisme de gent d'una certa edat i bona posició social. Un turisme, els empresaris del qual, són gairebé tots membres o votants del PP. Dir que no es pot malgastar l'aigua podria al·ludir a aquesta sospita.

D'altra banda, l'afirmació d'un ús solidari de l'aigua la comparteixen, a aquest nivell d'abstracció, tant la dreta com l'esquerra. La pregunta en què el papa no va entrar és com ha de fer-se això. I en aquest context ens permetem preguntar què ha ocorregut amb les promeses electorals del PSOE en aquest punt: què hi ha dels plans de dessaladores i tota la resta. La qüestió de l'aigua és l'única de què no s'ha tornat a parlar després de les eleccions i després de l'anul·lació del PHN. Per què? Segons la premsa, un ciutadà de Tortosa va escriure al seu bisbe donant-se de baixa de l'Església "per les paraules del papa a favor del PHN": són molts i greus els defectes de l'estructura eclesiàstica actual, però aquesta anècdota ens sembla que reflecteix molt més una deficiència en la fe, que una raó vàlida contra ella. Si algú vol donar-se de baixa, tindrà raons molt més serioses que les d'aquell ciutadà mal informat.

2. 2. "Es va difonent una mentalitat inspirada en el laïcisme, ideologia que porta gradualment, de forma més o menys conscient, a la restricció de la llibertat religiosa fins a promoure un menyspreu o ignorància del fet religiós relegant la fe a l'esfera del privat i oposant-se a la seva expressió pública. No forma part de la tradició espanyola més noble, perquè l'empremta que la fe catòlica ha deixat en la vida i la cultura dels espanyols és molt profunda perquè se cedeixi a la temptació de silenciar-la. Un recte concepte de llibertat religiosa no és compatible amb aquesta ideologia, que de vegades es presenta com l'única veu de la racionalitat."

Aquestes podrien ser les paraules més dures del discurs. Però, un altre cop: a aquest nivell de teoria creiem que no es pot no estar d'acord amb elles. I, fins i tot estant-hi d'acord, es pot afegir tranquil·lament que aquesta descripció no afecta la política del partit governant. De fet el papa va parlar d'una mentalitat, no d'una política. Fa molts segles deia Ciceró en un dels seus discursos: "només podrà enutjar-se amb mi el que abans confessi que incorre en el que he dit". Val la pena repensar una mica aquestes velles paraules.

2. 3. "La joventut té dret, des de l'inici del seu procés formatiu, a ser educada en la fe. L'educació integral dels més joves no pot prescindir de l'ensenyament religiós també a l'escola, quan ho demanin els pares, amb una valoració acadèmica d'acord amb la seva importància".

Aquest punt pot molestar a alguns, però no sembla que d'un papa, o de qualsevol líder religiós, es pugui esperar una altra cosa. I el to de les paraules és un altre cop més suau que la proposta de l'anterior partit governant: no diu que la religió hagi de ser obligatòria, sinó quan ho demanin els pares, per tant sense imposar-la a ningú; i la valoració acadèmica "d'acord amb la seva importància" pot, i deu potser, significar, quelcom diferent de les valoracions d'altres disciplines. En fi, podrà discutir-se el paràgraf (i potser hagués estat millor parlar de la necessitat d'arribar a un consens dialogat entre tots); però tampoc és com per despertar sensibilitats inquisitorials d'esquerra. En comptes d'elles seria més útil la reflexió següent:

Un problema molt típic de les nostres discussions polítiques és la tendència a apel·lar als principis evidents, quan el problema a tractar és com aquests principis s'encarnen i de quina manera poden encarnar-se en la nostra realitat concreta. D'aquesta manera el més difícil, que és l'estudi de la realitat, queda substituït per evidències buides. I a més a més, qui argumenta d'aquesta manera, s'erigeix ell en únic propietari del valor dels principis i valors indiscutibles. L'anterior president del govern va ser un mestre en l'art d'aquest escamoteig.

2. 4. [els fidels espanyols] recolzats pels seus bisbes se sentiran vigoritzats en la pròpia fe per donar un testimoni públic i creïble en defensar 'el respecte efectiu a la vida, en totes les seves etapes, l'educació religiosa dels fills i la protecció del matrimoni i de la família, la defensa del nom de Déu i del valor humà i social de la religió cristiana'."

Paraules una mica "de communi", esperables de qualsevol papa; però en les que té la seva importància el qualificatiu creïble, aplicat al testimoni, i la referència al valor social del cristianisme. Per què han de molestar-se per elles gent que es considera d'esquerra, quan aquests dos adjectius deixen en bastant mal lloc a la dreta catòlica del moment?... En canvi, i en contra del que es va dir, no hi ha ni al·lusió ni condemna explícita de la legalització de parelles homosexuals i altres.

3. Reflexió final

Creiem que no ens hem fet enrere, altres vegades, a l'hora de criticar a l'Església. No ens sentim evangèlicament còmodes en ella. Però, a hores d'ara, ens sembla molt important que la nostra crispada societat no es vagi veient atiada a major crispació per la irresponsabilitat mediàtica. Per això concloem amb un parell d'observacions elementals:

3.1. Dialogar no és imposar, és sobretot escoltar i, per això, saber i entendre el que diu l'altre. Dialogar és acceptar d'entrada que l'altre no faci el que jo vull: i que si no l'aconsegueixo convèncer caldrà arribar a un consens fet de mútues renúncies.

3.2. Informar és intentar dir les coses com són; no com més afavoreixen a les nostres postures prèvies.

Si des d'ambdues definicions donem un cop d'ull als diversos mitjans de comunicació d'aquest país, serà fàcil arribar a la conclusió de pràcticament cap d'ells es caracteritza per l'afany de diàleg i d'informació...

3.3. I finalment, una societat veritablement laica, en el sentit més noble del terme, ha de tenir la serenitat i la maduresa suficients perquè les paraules de líders religiosos no se li converteixin en "propaganda electoral", ni a favor ni en contra. Són simplement veus dignes d'una acollida i una escolta respectuoses, però no imposicions. I, per arribar aquí, els participants en el joc polític han de renunciar a la pretensió de convertir qualsevol gota d'aigua en una rèdit electoral. La nostra vida política porta massa temps deformada per aquesta obsessió.

Febrer de 2005

© Cristianisme i Justícia - Roger de Llúria 13 - 08010 Barcelona
T: 93 317 23 38 - Fax: 93 317 10 94 - info@espinal.com - www.fespinal.com
Març 2005.