QUÈ
FAN AMB ELS MEUS DINERS?
BANCA
ÈTICA:
MOLT
MÉS QUE DINERS.
Cada cop més persones ens preguntem sobre l'ús dels nostres
diners quan els ingressem en una entitat bancària. L'activitat finalment
finançada a través del banc no ens és indiferent, ja no volem només la màxima
rendibilitat financera. Valorem també l'impacte que les nostres inversions
poden tenir per tal de contribuir a fer possible un futur més digne per a
d'altres persones.
A principis
dels anys setanta, diversos col·lectius comencen a qüestionar-se el
funcionament clàssic de l'economia. Es tracta bàsicament de grups
especialment sensibles a valors com la justícia, la solidaritat, l'ecologia...
Aquests grups prenen consciència, en aquell moment, de les activitats que
els seus estalvis estan finançant. Els dipòsits o els fons d'inversió on
havien invertit finançaven, en algunes ocasions, causes contra les que
estaven lluitant ens els seus àmbits d'actuació diaris. D'aquesta manera
grups de base d'església descobreixen que son els seus recursos els que
estan finançant la guerra de Vietnam, o associacions de metges detecten que
inverteixen en empreses dedicades a la producció i distribució de tabac.
En aquest context comencen a sorgir les primeres iniciatives que considerem
l'origen de la banca ètica.
Banca
ètica?
Un banc ètic és una
entitat de crèdit, capta i deixa diners, però intenta fer compatibles dos
objectius al mateix temps, el rendiment social i el rendiment financer.
Aquestes entitats, capten estalvis del sector de l'economia social, i de
totes aquelles persones i institucions que prefereixen dipositar els seus
diners en entitats que, a més a més d'un rendiment financer, siguin
capaces de garantir un rendiment social. Aquestes entitats financen
activitats concretes a empreses amb un marcat caràcter social, recolzen
iniciatives del sector cooperativista, o de països pobres, poden finançar
projectes ecològics, culturals, humanitaris, d'autoocupació... Decideixen
donar crèdit a persones o grups exclosos o considerats tradicionalment
pobres i, per tant, no subjectes de crèdit per part d'una institució
financera que aplica criteris tradicionals de concessió de crèdit.
Però, si el que fem és
deixar diners a aquells col·lectius als que la banca tradicional no vol
deixar diners, no estem arriscant massa? L'experiència de les entitats que
ja fa anys que estan funcionant (algunes més de 25 anys) ens demostra tot
el contrari. S'ha comprovat que les taxes de retorn del capital prestat
poden ser superiors a les de les entitats convencionals. Deixar diners a
gent pobre no equival a deixar diners a un morós.
Els fons invertits en una
entitat ètica estan remunerats. Cada institució defineix el seu rang
d'interessos amb els que retribueix els fons dels seus inversors. La banca
ètica no té perquè ser menys rentable que un banc tradicional. De totes
maneres, alguns bancs ètics defineixen nivells de retribució inferiors per
tal d'assegurar la compaginació dels dos objectius: rendiment social i
financer.
Una de les característiques
claus de la banca ètica, és la de la transparència. L'inversor pot
disposar en tot moment i amb tota claredat de la informació sobre els
criteris per a atorgar crèdit, sobre el destí de les operacions del banc.
Les condicions que s'han de
donar per tal d'accedir a crèdit a través de la banca ètica son les següents:
que el projecte presentat tingui rendibilitat social, y que a més a més
sigui un projecte viable des del punt de vista financer. És ben clar que la
banca ètica ha de finançar projectes econòmicament viables ja que si no
estaria posant en perill la supervivència del propi banc. Aquestes
condicions comporten, normalment, una gran dificultat per accedir a crèdit
a través de la banca tradicional. La banca ètica, en canvi, es
caracteritza per mostrar confiança en les persones que presenten aquest
tipus de projectes.
La banca ètica pot
funcionar segons el que anomenem criteris de selecció positius o negatius.
Les entitats que actuen aplicant criteris negatius son aquelles que
decideixen no invertir en aquelles organitzacions que vulneren determinats
criteris. És habitual trobar excloses activitats com la fabricació
d'armament, empreses poc respectuoses amb el medi ambient, la producció de
tabac o d'alcohol. Per altra part, aquells bancs que treballen segons
criteris positius, son aquells que inverteixen només en activitats d'alt
contingut social i que segueixin els criteris marcats pel propi banc.
Normalment poden ser iniciatives de comerç just, projectes presentats per
col·lectius marginats o de països pobres, iniciatives que milloren
l'entorn social.
Els microcrèdits son un
instrument força utilitzat per alguns dels bancs ètics que existeixen.
Consisteixen en un crèdit petit que ha de permetre endegar una petita
activitat econòmica sostenible. Aquesta eina permet oferir confiança al
receptor dels fons i iniciar una activitat que d'altra manera difícilment
es podria realitzar. Al mateix temps, demana serietat i compromís per a
gestionar els recursos rebuts de forma adequada. Aquest compromís supera àmpliament
la relació de dependència provocada per a donacions i ajuts internacionals
utilitzats en tantes ocasions. Aquesta manera d'apropar-se a realitats
rebutjades per la banca tradicional, s'ha confirmat com a altament eficaç.
Un dels primers bancs que va
començar a treballar amb els microcrèdits en els països pobres va ser el
Grameen Bank. Aquesta és una entitat de Bangladesh que va començar la seva
activitat l'any 1983 oferint crèdits a gent pobre, bàsicament dones, per
tal de generar autoocupació. Avui en dia son més de dos milions de
persones les que reben microcrèdits d'aquest banc.
La banca ètica és, en
definitiva, una realitat que ha demostrat que les finances son compatibles
amb l'ètica i el benefici social.
En relació a la banca
tradicional, és important aclarir la diferència entre els termes ètic i
solidari que sovint trobem com a qualificatius de fons d'inversió o
d'altres productes de la banca ètica i també de la banca tradicional. Els
fons d'inversió solidaris, així com les targes solidàries son productes
convencionals de la banca tradicional tot i que tenen la particularitat de
que una part dels ingressos que generen es destinen a ONG o a alguna causa
solidària. La banca tradicional ha utilitzat, en algunes ocasions,
productes amb l'etiqueta de "solidaris" per tal de captar el públic
sensible a aquestes realitats. Cal aclarir doncs, que un producte anomenat
solidari no ens garanteix que les activitats que estigui finançant siguin o
no prou ètiques.
Oikocredit
Un exemple de
banca ètica és OIKOCREDIT Internacional. Aquesta és una societat
cooperativa d'àmbit mundial que atorga crèdits amb una taxa d'interès fix
i a llarg termini a centenars d'organitzacions locals dels països empobrits
d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. L'objectiu d'aquests préstecs és fer
possibles projectes productius, crear llocs de treball i millorar la
qualitat de vida de milers de persones. OIKOCREDIT va ser fundada l'any 1975
i compta amb 14 oficines regionals a Llatinoamèrica, Àfrica i Àsia, 34
associacions de suport a 18 països (com la creada a Catalunya), i una
oficina de coordinació que està ubicada a Amersfoort (Holanda).
Fins avui i després de més
de 25 anys, unes 18.000 persones i institucions han invertit més de 120,7
milions d'euros (uns 20.000 milions de ptes.) a OIKOCREDIT Internacional per
fer possibles aquestes iniciatives a 70 països, obtenint un interès
variable de fins a un 2% anual.
Per a aquests milers
d'inversors, fer possibles unes relacions econòmiques internacionals més
justes i donar suport al desenvolupament han estat sempre objectius més
importants que el rendiment financer dels seus diners.
OIKOCREDIT Catalunya és
l'associació catalana de suport a OIKOCREDIT Internacional creada per
divulgar els fins d'aquesta societat d'inversions ètiques i per recaptar
diners en forma d'inversions per als seus objectius. Es tracta del primer
fons ètic a l'Estat espanyol que destina la totalitat dels imports
invertits per finançar projectes al Tercer Món.
Per a més informació us podeu adreçar a:
C/ Bisbe Laguarda, 4 - 08001
Barcelona
Tel./fax: 93.441.63.06
e-mail: catalunya@oikocredit.org
web Catalunya: www.pangea.org/oikocredit
web internacional: www.oikocredit.org
